XIRIVELLA 2008: 9/12/07

Amigas y amigos de Xirivella

Con las aportaciones de todos los que vivimos aquí, nuestra Ciudad está creciendo a buen ritmo; puede decirse que es un pueblo vivo. También sus parroquias, desde su campo propio, han contribuido a este crecimiento.
Este curso, que estamos iniciando, tiene especial significación para nuestras parroquias: La Parroquia de Nuestra Señora de la Salud se dispone a la conmemoración del XXV Aniversario de la Coronación de su venerada imagen de la Virgen. La Parroquia Sant Ramon i Sant Vicent Ferrer celebra el 60 aniversario de la construcción del templo de Sant Ramon, en el centro de la barriada que lleva su nombre, el 60 aniversario de la parroquia. Finalmente 2007 es el V Centenario de la muerte de San Francisco de Paula, titular de otra parroquia de nuestra Ciudad de Xirivella. Son acontecimientos importantes, que han marcado la historia de Xirivella, que han influido en la vida de muchos "xirivelleres i xirivellers" y que es bueno celebrar.
Así lo piensa un nutrido grupo de cristianos de las tres parroquias y por eso pretende organizar unas celebraciones que tienen este objetivo principal: "Fomentar la unidad entre todos los que vivimos en Xirivella, poniendo nuestros ojos y nuestra plegaria en estos grandes pilares y ejemplos de nuestra fe". Es lo que indica el lema de estas celebraciones: Som un Poble... fem historia...". Celebramos estos acontecimientos porque nos sentimos pueblo y queremos hacer historia en beneficio de todos.
Para empezar ponemos en tus manos este Programa, que aún está incompleto. En él sólo aparece un esquema de actos básicos, de signo religioso, en los que nos uniremos interparroquialmente los cristianos de toda Xirivella, para que sea completado con otros actos culturales y festivos, en el que se incluyan todas las sugerencias compatibles con este objetivo y el sentido de estos acontecimientos: la Unión de todos los que vivimos en Xirivella.
Queremos contar con las aportaciones de todos (instituciones, asociaciones, clavarías, fallas... y personas particulares; y desde ahora agradecemos las aportaciones, con la esperanza de que todas ellas sean una página positiva para la Historia de Xirivella y todos sus habitantes.

Història

Sobre el terreny fèrtil del Pla de Quart, entre el Túria i el barranc de Xiva, es troba situat el nostre poble.
Xirivella, encara que és un poble gran, és més aviat una espècie de barri de la ciutat de València, pegat a ella al final de l'avinguda del Cid. Tot l'antic camí de Xirivella, camí carreter entre camps i sèquies, és hui en dia avinguda ampla, carrers laterals i grans blocs de vivendes, amb aqueixa mena de línia divisòria que forma el nou llit del riu Túria. Aquest paisatge urbà també és actualment el predominant a l'interior del poble, però encara queden racons que ens recorden el poble antic, amb el seu ambient i la seua història: història creada dia a dia pels nostres avantpassats i que és a la nostra herència.
Xirivella apareix en època romana arran de la victòria assolida pels romans sobre els cartaginesos a la Segona Guerra Púnica. Del nom que els romans donaren al lloc es deduïx que en aquest terme existia laguna gran espessor d'arbres i segurament li posarien per nom Silvella -que significa «xicotet bosc»- per trobar-se situat entre plantacions d'oliveres, garrofers i pinars.
Fins fa alguns anys, encara es conservaven com a restes d'època romana alguns paredons derruïts al carrer de Sant Joaquim, restes de canalització d'aigües al Pont Segon, així com restes de calçada romana, avui desaparegudes sota el formigó durant la construcció del Polígon Industrial. També aleshores fou enderrocada l'Alqueria de Castillo, que conservava nombrosos elements romans. Hui només es conserven algunes bases de columnes d'aquesta construcció al poliesportiu municipal.
Del segle VIII al XIII, Xirivella, sota la dominació musulmana, passà a ser un lloc amb base agrícola sota el domini d'un terratinent.
Les influències de la cultura àrab sobre la primitiva població de Xirivella foren diverses; queda patent en certs elements arquitectònics, com ara l'arc de mig punt o de ferradura que proliferava fins fa poc al nucli antic (carrer del Forn), i que encara es pot veure a la Closa.

El seu influix al sistema econòmic local es realitzà a través de plantacions de frondoses moreres per a la criança del cuc de seda, que assolí certa importància, conservant-se encara en algunes cases velles canyisos de deifernts pisos per a la cria del cuc.
Obra musulmana és també el sistema de regadiu a través de sèquies com Benàger i Faitanar, que reguen l'actual Horta Alta, i la de Xirivella, braç de la sèquia mare de Mislata que rega l'Horta Baixa, que milloraren notablement l'antic sistema de recs ja existent, d'origen romà. Aquesta xarxa aqüífera transformà Xirivella en horta. Com a la resta de la Comunitat Valenciana, Xirivella heretà de la cultura àrab molts costums que ens han arribat fins l'actualitat, com són el pintar del façanes de les cases de blanca i nítica calç (emblanquinar), així com en les aficions festives (la música, el foc, la pòlvora, etcètera).
Al moment de la reconquesta cristiana, Xirivella era un aduar àrab, entesa aquesta paraula com a tribu o comunitat religiosa i política reunida. Les seues terres foren conquerides pel cavaller provençal N'Hug de Forcalquer, vicemestre de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, un dels principals capitans de Jaume I, quasi al mateix temps que la ciutat de València.
Poc després, el rei En Jaume la donà al comandador d'Aldanyís de l'Ordre de Calatrava.
Al Llibre del Repartiment consten vàries donacions de terrenys de Xirivella, a saber: una alqueria, amb terres d'horta, junt a Nacarella, als tortosins Joan i Berenguer Dalfocea (28-7-1238) i algunes cases al cavaller català Ponç de Montsoriu, descendent dels barons de Montsoriu (19-8-1238), i unes vinyes a Silbella al tender Adam (1-8-1238).
Els colons pagaven als de Calatrava la part concertada per l'arrendament de les terres més l'obligat delme. Fins fa uns anys, encara subsistia a la plaça de l'Església l'anomenada Casa del Delme, que era ons es feien efectius el delme i les primícies de les collites.
El 16 d'agost de 1386, els calatraves pignoraren per onze anys les terres de Xirivella a En Pere de Boïl i Castellar i a la seua muller, Na Caterina Diez. Efectua aquesta entrega el mestre de l'Ordre, en Gonçal Munyoç. Aquest compromís s'anà dilatant per molts anys més, gràcies a successives renovacions, i després per sempre. Aquest senyoriu definitiu dels Boïl arribà per una decisió particular del Pontífex Climent, resident a Avinyò, acabant així amb els suposats drets que l'Ordre de l'Hospital deia que tenia sobre Xirivella.
El conegut historiador de la confederació catalano-aragonesa, Ramon Muntaner, ciutadà de València, va posseir una alqueria i terres adjacents situades a Xirvella, pel seu casament amb la dona valenciana Na Valençona Castell, el pare de la qual sembla que havia adquirit dites terres i alqueria a l'Ordre de Calatrava.
En aquesta alqueria, Muntaner hi va escriure la seua inmortal obra, anomenada comunament «La Crònica», obra clau de la literatura medieval universal, gràcies a la qual el nom del nostre poble, unit per sempre al del cronista, s'ha fet conegut a tot l'orbe.

De l'època medieval queden encara en peu la Casa del Dau, al carrer de la Pilota, així com la Closa, al Camp de Baix, ambdues recentment restaurades. Altra edificació d'orige medieval és la ja esmentada Casa del Delme, la qual desaparegué sota la piqueta «immisericorde» fa alguns anys. Altres elements d'aquesta època són la creu de Calatrava que encara es troba situada dalt d'una de les cúpules de l'església parroquial de la Verge de la Salut, així com la pica baptismal, coneguda com «la pica de Xirivella», conservada també a aquesta església.
Amb l'expulsió del moriscos de tots els regnes d'Espanya (1609), abandonaren Xirivella quasi tots els seus habitants i quedà quasi deshabitada: el senyor territorial hagué de portar pobladors d'altres llocs perquè l'habitaren. Segons alguns autors, el document de carta pobla s'atorgà el 17 de juliol de 1611.
La recuperació demogràfica fou ràpida, ja que, al voltant de 1683, es va iniciar la reconstrucció de l'església parroquial, la capacitat de la qual indica que el nombre de veïns seria important.
Xirivella estigué durant la major part de la seua història sota el senyoriu dels Boil, fins la seua emancipació al 1811, en virtut de la Llei de Senyorius. L'any 1814, aquest senyoriu passà al Marqués de Dos-Aigües i, en l'actualitat, gran part de les terres cultivables del terme pertanyen als hereus de Salvador Castillo, marqués de Llanera.
Des de l'època medieval fins l'actualitat, Xirivella ha participat, ha viscut i, en ocasions, ha patit tots els esdeveniments històrics que han marcat la història del nostre País: les Germanies, on destacaren alguns llauradors xirivellers; la Guerra de Successió, les conseqüències de la qual encara patim tots els valencians; la Guerra del Francés, de la qual podem extraure alguna anècdota com aquella que refereixen alguns historiadors que al peu del campanar de Xirivella estigué a punt de caure en poder d'una patrulla espanyola, el mariscal Suchet, el qual entrà a Xirivella amb alguns homes per fer un reconeixement l'any 1812, durant els atacs francesos a la ciutat de València i els seus voltants; la insurrecció cantonalista durant la I República i la Guerra Incivil dels anys 1936-1939.
Xirivella és un poble vell i parlar de tota la seua història ens ocuparia més lloc del que tenim. Per això, servisquen aquestes lleus pinzellades de la història que els nostres avantpassats ens han deixat. Els xirivellers actuals seguirem vivint i treballant a Xirivella, creant també una història que deixar al nostres fills, tot procurant que estimen el seu poble i s'en senten part.

Miquel Blasco i Ortí (del Col.lectiu Camí Fondo)